divendres, 11 d’abril del 2014

Els Jocs al 1714

Al segle XVIII els jocs més populars a Catalunya eren entre d’altres el joc de la pilota, que equivaldria al tennis actual, el joc de l’auca, un joc d’atzar, i el joc de l’argolla, que és al qual el golf i el criquet tenen el seu origen.
EL JOC DE LA PILOTA:
Regles: com ja hem dit abans, el joc de la pilota era el tennis de l’època, i per tant les regles eren pràcticament idèntiques que al d’ara. Es jugava amb dos o quatre jugadors per equip, col·locats a banda i banda d’una xarxa que penjava a mitja alçada. Hi havia versions que es jugaven que es jugaven amb la mà, però no eren les més populars. Les més populars eren les que es jugaven amb raquetes de fusta amb els cordills fets de budell. Les pilotes estaven fetes de pell d’anyell, la cria d’ovella fins a l’edat d’un any. El reglament deia que calia guanyar una sèrie de jocs per derrotar ell contrincant; els jocs es guanyaven arribant a 45 passant per 15 i 30. Tot i que no s’ha acordat una raó per aquesta forma d’enumeració, hi ha una teoria que diu que es feia servir un rellotge de referència, de manera que calia guanyar els quatre quarts d’hora per guanyar un joc.
On es jugava: es podia jugar en camps oberts o en camps tancats. En el camp tancat, les dimensions habituals eren de trenta metres de llargada per deu d’amplada. A Catalunya el joc va causar un gran impacte, de manera que es van obrir diverses sales especials per jugar-hi, fins a vint trinquets.
Sempre que es jugava un partit, hi havia un nombrós públic, que feia apostes. Ser jugador també tenia conseqüències si perdies: l’equip pagava la sala on es jugava i el dinar que aplegava després els jugadors rivals.
Joc de la pilota



EL JOC DE L’AUCA
Era un dels jocs més populars a Barcelona del segle XVIII. Va néixer durant el segle XVI. Era un joc d’atzar i d’apostes. Consistia bàsicament en extreure petites boles d’una bossa marcades amb un número i una imatge. També hi havia un tauler amb els mateixos nombres, de manera que quan s’extreia una bola es col·locava al tauler. A mesura que s’anaven traient més boles, la possibilitat d’encertar quina bola sortiria seria  més elevada, i per tant, de guanyar les seves apostes.
A l’auca s’hi jugava en públic o en privat. Es jugava a les cases de jocs o bé als trinquets. Podien apostar tan els participants com el públic. També era habitual que es jugués a les llars, amb nens i fent servir pellofes o altres elements innocents enlloc de diners reals.
El joc de l’auca no té res a veure amb el joc de l’oca. Amb els jocs que té més a veure són amb el bingo i la ruleta. És un entreteniment originari de Catalunya.
EL JOC DE L’ARGOLLA
El joc de l’argolla va néixer al sud d’Itàlia, on ja era popular a mitjan segle XVI. Va tenir una expansió molt ràpida pel Mediterrani. L’actual golf i croquet tenen el seu origen en aquest joc. A Barcelona va començar a funcionar a partir del segle XVII. El funcionament del joc era el següent: consistia a donar cops amb un mall, que era un martell gros, de mànec llarg, a una bola per tal de fer-la passar per sota d’uns arquets en el mínim de tocs possibles.
A causa que s’utilitzaven moltes peces per jugar, se li van atorgar molts noms: el joc del palamall, el joc dels arquets, joc de boles i joc de trucs. A Catalunya, els malls i les boles eren de fusta i els arquets o argolles de ferro. La versió consistia en que dos jugadors s’enfrontessin, però també es permetia jugar fins a divuit jugadors. El terreny de joc era considerable i es limitava amb fustons perquè la bola no sortís del trinquet. També existien circuits desmuntables.

A mesura que es va anar desenvolupant, es va aconseguir que es pogués jugar a les llars. Es va convertir en una taula amb els cantons elevats, tela fina i la pilota feta d’ivori. D’aquesta versió en va sorgir el billar actual.

Bibliografia:
- Article: els jocs a la Catalunya del segle XVIII 

La música del 1714

En aquella època la música i el ball eren molt importants, ja que si una persona no s’havia tocar un instrument, cantar o bé ballar, consideraven que tenia problemes, ja que deien que tenia una minusvalia, perquè aquella persona no era capaç d’identificar-se amb la seva classe social. El 1714, va ser una època en que hi havia música per tot arreu, i cada grup social tenia els seus instruments, de manera que tothom podia gaudir de la música. També, podem dir que cada sector social tenia les seves activitats musicals al llarg de tot l’any.
Algunes danses de l’època:
La pavana: és un tipus de ball que el ballaven sobretot els aristòcrates, podem dir que no era un ball molt molt modern d’aquella època, ja que era un ball una mica antic, ja que s’havia mantingut des del segle 17, durant la moda mediterrània, hispànica des del nord d’Italià fins a la Península Ibèrica.
©       La follia: està relacionada amb la zona italiana i la part mediterrània de la península Ibèrica. La follia és una exhibició amb una gran sofisticació, la qual dona lloc i deixa lloc a altres classes socials.  Aquesta, es va escampar ràpidament com una moda, de manera que tan les classes aristocràtiques, com les classes més pobres, podien ballar la follia, però cada classe social amb els seus instruments i la seva vestimenta. Va ser una de les peces que es va popularitzar més en aquella època. Aquesta era un ball molt alegre.
Després, trobem que en temps de la guerra de successió, arriba una moda del nord amb minuets i contra-danses. Les danses donen unitat a tota Europa.
 La guitarra era l’instrument estrella de l’època. Guitarres, guitarrons,  instruments de corda polsada, arpa i saltiris, eren els instruments que es trobaven pràcticament a totes les cases. Amb aquestes guitarres es tocaven peces de música, i una molt famosa d’aquella època era el Canarius, una peça musical molt popular en aquella època i que es podia escoltar sobretot en les tabernes.


Bibliografia:
-Vídeo: La música del 1714

La medicina al 1714

La introducció de les armes de foc va provocar que hi haguessin un altre tipus de ferides. La cirurgia es va adaptar a les noves ferides que provocaven aquells nous armaments.
En aquella època, si tenies una bala al braç, et netejaven primer la ferida. Després, amb unes pinces especialitzades amb la forma de les bales, et treien la bala. Tot seguit, si tenies una hemorràgia utilitzaven cauteris per aturar-la. Per tal d’aturar l’hemorràgia, escalfaven la punta del cauteri i cremaven  els vasos sanguinis.
Els cirurgians, disposaven d’un maletí de campanya amb els seus instruments bàsics.
La pràctica més habitual era l’amputació. Aquesta, s’efectuava molts cops en el camp de batalla per salvar-li la vida els soldats ferits.
No hi havia quiròfans, ja que no es coneixia el paper dels microorganismes en les infeccions.
Per empotar, tallaven una miqueta més a dalt d’on hi havia la ferida. Es feia amb diferents instruments:
©       Les parts toves, es tallaven amb un tipus de ganivet, el qual tenia forma de mitja lluna.
©       Les parts més dures, com els ossos, es tallaven amb una serra.
Llibre sobre la cirurgia al s.XVIII

Procuraven tallar molt os i poca carn, ja que així queda prou teixit per cosir el monyó. Es cosia doncs la ferida i es separava en diferents tècniques.
Perquè el ferit es poses bé després de la intervenció, se’l donava una bona alimentació, molts cops a base de brous.  També se li administrava algun xarop o herbes medicinals.
Les plantes medicinals, es conreaven als horts, ja des dels temps dels romans. Durant molts segles, Barcelona va conservar molts horts amb plantes medicinals a l’interior de la muralla, ja que, en situació de setge, disposava de plantes medicinals o fins i tot d’hortalisses.


Bibliografia:
-Vídeo: La Ciència en Guerra 

Carlos II de Austria

En esta fotografía podemos observar como era Carlos II Carlos II de Austria o Habsburgo, nació en Madrid el 6 de noviembre de 1661, y falleció en Madrid, el 1 de noviembre de 1700. Fue rey de España entre los años 1665 y 1700. Fue el último  de la Casa de Austria.
Carlos II, era  hijo y heredero de Felipe IV y de Mariana de Austria. Estuvo bajo la regencia de su madre hasta el momento en que alcanzó la mayoría de edad, en el año 1675. Carlos II, nació con muchas enfermedades debido a que las familias reales se casaban entre ellos. Además de todas las enfermedades que tenía, era estéril.
Todo ello desencadenó en un grave conflicto sucesorio, ya que cuando Carlos II murió sin descendencia , se extinguió así, la rama española de los Austrias.

En esta fotografía, podemos observar el árbol geneológico de la familia de los Austrias.

Bibliografía:
-Wiquipedia
-Google imágenes



La guerra de successió i el tricentenari

CATALUNYA EN LA GUERRA 

Tot comença el 1700, quan mort Carles II sense descendència, monarca de la península Ibèrica, es a dir d’Espanya. Carles II abans de morir decidí que el successor fos Felip V Borbó, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó.




Aliats de Felip V i de Carles d'Àustries 

Això va fer dividir bona part d’Europa concretament com Anglaterra i Holanda, que van formar la Gran Aliança de la Haia 1701, el Regne de Portugal i La Corona d'Aragó, es van decantar a favor de l'Arxiduc Carles III i es van enfrontar a l'aliança franco espanyola dels Borbons, perquè sinó aquests tindrien molt poder, així que es van decantar a favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Però succeí un greu problema, perquè morí el seu germà Josep d’Àustria això va fer pujar al tron a Carles III. Aleshores els seus aliats menys la Corona d’Aragó va deixar de fer costat a Carles III, perquè sinó tindria els territoris d’Àustria i Espanya.  El juliol de 1713, les tropes aliades van abandonar Catalunya i els exèrcits borbònics van ocupar la pràctica totalitat del territori. Això va provocar que només es quedes el Regne d’Aragó a favor de de l'Arxiduc Carles IV, i en contra de Felip V de la família dels Borbons.
Els Catalans es va negar a fer costat a Felip V i no es van rendir, però com que sabien que l’exercit del Borbó era molt poderós,  van utilitzar tots els seus recursos per protegir-se del seu rival, van aguantar un setge de 14 mesos dins de la ciutat de Barcelona. Felip V va fer tot el possible perquè no entressin ni sortissin ninguna persona de la ciutat i la va rodejar per totes bandes fins que Barcelona caigué derrotada. Quan Felip V guanyà  tots els drets de Catalunya: la llengua, la cultura, les institucions van quedar abolides i començà un període de forta repressió.




Felip V va guanyar a la fi els barcelonins

Com a conseqüència de la resistència de Barcelona, el nou monarca va ordenar ensorrar totes les cases del born (que representarien unes 1000),  deixant així una gran esplanada i construint al mig una ciutadella per vigilar la ciutat, i controlar que no hi hagués cap revolta social.

TRICENTENARI DE BARCELONA

Fa tres-cents anys a Barcelona, és a dir l’any 1714 Felip V va treure les institucions, la llengua, els drets, etc. Ell va ordenar ensorrar 1000 cases,  deixant així una gran esplanada i construint al mig una ciutadella per vigilar la ciutat, i controlar que no hi hagués cap revolta social. La ciutat va evolucionar al llarg del temps i es va desenrocar la ciutadella, i es van construir noves cases i el mercat central de Barcelona (anomenat mercat del Born).

On ara trobem el mercat del Born, van trobar les runes, de les 1000 cases que Felip V va fer ensorrar a la ciutat de Barcelona, per poder construir la ciutadella, a l’any 1714. Les van trobar l’any 2013, quan van voler fer un pàrquing per el mercat del Born, gràcies a les estructures del pàrquing les runes s’han pogut recuperar. Actualment podem saber tot això per tots els reculls de documents que hem pogut recuperar al llarg de la història.

Bibliografia:
- Document: museu virtual de la Guerra de Successió
- Viquipèdia

L'aigua ardent


L'aiguardent és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi, de brisapomes, sidra i altres sucs de fruita. Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències.
Pels volts de 1680, Joan Kies i Arnold de Jager, mercaders i  cònsols d’Holanda a Catalunya, van llogar l’immoble. Entre d’altres negocis, es van dedicar a produir i exportar aiguardent que fabricaven a la planta baixa de l’edifici. Tenien els mercaders i mariners holandesos i anglesos que arribaven a Barcelona carregats de productes i se’n tornaven als seus llocs d’origen ben proveïts d’aiguardent. La prosperitat de l’empresa permeté als cònsols obrir noves fàbriques, anomenades fassines, al Camp de Tarragona. Històricament l'aiguardent més destil·lat era el derivat del vi utilitzant un senzill alambí, objecte que tenien totes les cases de pagès. L'avantatge de l'aiguardent respecte al vi era que es conservava molt millor i el valor afegit degut a la seva elaboració era major.


Alambí

Al segle XVIII la producció era molt abundant, sobretot a les comarques del camp de Tarragona, on transformaven part del vi en aiguardent i l'exportaven arreu des dels diversos ports comercials. Per exemple, entre 1775 i 1778 van sortir de Salou 285.000 càrregues. Durant el segle XIX també s'exportaren pel port de Vilanova i la Geltrú molts barrils d'aiguardent elaborat al Penedès.
L’aigua ardent català fou famós des de finals del segle XVII, fins a les acaballes del XVIII.

Bibliografia:
-Viquipèdia


Victus

Victus és una novel·la de ficció històrica de l’escriptor català Albert Sànchez Piñol, publicada l’any 2012 per l’editorial “la Campana”. Escrita originalment en castellà ha estat traduïda al català per Xavier Pàmies l’any 2013. I el Sant Jordi de l’any 2013 va ser el llibre més venut tan en català com en castellà.
L’obra es basa en una biografia,  fictícia, del tinent coronel navarrès Martín de Zubíria i Olano. En aquesta biografia, Zubira, amb 98 anys, narra des de Viena, just abans de la Revolució Francesa, les seves memòries com a ajudant reial del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant la Guerra de Successió Espanyola, especialment durant el setge de Barcelona, com ja sabem, durant els anys 1713 i 1714.


Aquest és el llibre "Victus"

Albert Sànchez Piñol va néixer l’any 1965 a Barcelona, és un antropòleg espanyol i escriptor, la major part de la seva obra literària és escrita en català, no va acabar els estudis de dret, però si els d’antropologia a la Universitat de Barcelona. La seva primera novel·la , ‘’La pell freda’’, li ha donat el reconeixement unànime de públic i crítica, seguint la línia dels autors Stevenson, Conrad i Lovecraft.

Les obres que ha escrit són:

  •           Les edats d’or (2001)
  •           Pallassos i monstres (2000)
  •           Compagnie difficili (2000)), amb el Marcelo Fois
  •          La pell freda (2003). Que va ser finalista del premi Llibreter, i va rebre el premi ull crític del 2003
  •          Pandora el Congo (20005)
  •          Tretze tristos tràngols (2008)
  •           Victus (2012)


Ø  Justament, Albert Pinyol, aquest any ha rebut el premi de la creu de Sant Jordi 2014.

Bibliografia:
-Viquipèdia


Avenços tecnològics

Amb 300 anys, no només ha canviat la indumentària militar, sinó que també ha canviat el tipus d’armament.
Com es carregava el fusell:
Primer de tot, posaven la palanca de seguretat i treien el protector, així que podien carregar-lo sense cap perill. Abocaven la pólvora dins del fusell i a continuació introduïen la bola. Amb la baqueta s’ajudaven a que entrés tot correctament i posaven pólvora més fina per ensabar del corn.
Per disparar:
Cal que col·loquessin bé el fusell i aleshores tiressin el peu de gata enrere.
El fusell era la principal arma de foc.

Aquestes eren les armes  d'aquella època



El fusell és una arma que apareix al final del segle XVII i s’expandeix per tots els exercits europeus al final dels segle XVII. És molt més lleuger que el mosquet. Aquesta arma arriba els 4 quilograms i revoluciona tots els exercits.
Parts del fusell:
El canó
El mecanisme de dispar és el pany., Aquest el trobem en el peu de gat amb una pedra de sílex. La pedra pica amb una bateria de ferro. Llavors, retires el peu de gat i aquest pica contra la cassoleta on hi ha la pólvora.
Per carregar el fusell, havies de perdre uns instants, ja que tardaves en carregar-lo i posant-li la pólvora. Podien destinar 40 segons en carregar-los.
La casalina era la funda o bossa on hi havia les bales. Hi havia d’onze bales i fins i tot de vint.
L’evolució de la munició:
La pólvora té unes característiques molt especials, les quals són:
©       La pólvora no s’inflama per impacte.
©       La pólvora s’inflama si hi ha un mínim contacte amb una flama.
El 1799, el Norfolk, que a era aristòcrata i un bon químic, va inventar el fulminat.
Si es posa un fulminat amb una mica de pólvora a sobre, quan li dones un impacte o un cop, aquesta explota.
Gràcies el fulminat la velocitat de dispar va augmentar.
Un dels primers dissenys va ser el cartutx Dreyse, un paquet de paper que contenia la pólvora i la bala, suportada per una peça de fusta. Més tard es va dissenyar el percutor lateral, anomenat Lefaucheux. Molt eficaç, però perillós, ja que qualsevol cop disparava la bala accidentalment.

El 1857 Horace Smith i Daniel Wesson van dissenyar la bala que ha arribat fins als nostres dies. El cartutx actual està format pel fulminant, la pólvora o càrrega explosiva, la beina i el projectil (que va encaixat a la beina). Aquest invent va incrementar considerablement la velocitat del tret i va permetre inventar les metralladores.

Bibliografia:
-Vídeo: La Ciència en Guerra

L'art del 1714

L’ART ENTRE 1500 I 1800


L’art evoluciona entre els anys 1500 i 1800 arreu del món, començant per Europa, que viu un temps de descobriments extraordinaris, des de l’humanisme fins a la Il·lustració. Els grans canvis en el camp del pensament fan evolucionar la societat de l’època, com per exemple la Revolució Francesa l’any 1789 a l’Edat Mitjana i fins a l’Antic Règim trobem una societat molt jeràrquica on hi ha una gran diferenciació social dividida per estaments, com aquesta piràmide social.


                           Piràmide social l'any 1789

També hi havia monarquia absoluta i una agricultura senyorial. En el segle XVIII s’acaba l’Antic Règim, suavitzant així aquestes terribles monarquies absolutes, establint una societat de classes.

Piràmide social

El gran moviment il·lustrat s’obre camí i la raó i la ciència obre la ment a tothom.
A Catalunya, el moviment il·lustrat evoluciona a partir de la creació d’institucions privades, com la Junta de Comerç, i acadèmies. En aquest segle, malgrat la repressió política i lingüística, experimenta un desenvolupament social i cultural arreu d’Europa.
 L’art evoluciona molt en l’estil, neix el barroc i el neoclassicisme, també neix l’idealisme, el classicisme del Renaixement i el  dramatisme del barroc entre els segles XVII-XVIII, fins al racionalisme neoclàssic que apareix a finals del segle XVIII.

Bibliografia:
- pdf: Catalunya 1714 ( un viatge als escenaris de la guerra de successió i al temps del barroc)

El setge de Barcelona al 1714

EL SETGE DE BARCELONA DE 1714

La ciutat de Barcelona durant el setge de 1714 va aguantar un any i dos mesos als atacs de les tropes borbòniques. L’11 de setembre de 1714 Barcelona va caure en poder de les tropes espanyoles i franceses en el que va ser l’última batalla de la Guerra de successió a la corona Hispànica.


                                                         Setge de Barcelona

Amb aquesta derrota Catalunya va perdre les institucions i la llengua. El sacrifici dels barcelonins ha fet que la derrota de l’11 de setembre, tot i ser derrota, esdevingués un símbol i una data molt important pels catalans.

Tot aquest setge va començar quan es va morir Carles II i algú havia d’heretar el seu lloc. Havia de ser el nét de Lluís XIV de França, Felip V, però les altres forces europees van pensar que si s’aliaven el regne més gran i el més fort, seria perillós.
Per això van donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria. Anglaterra, l’Imperi Germànic, Savoia, Portugal i les Províncies Unides van formar la Gran Aliança per derrotar Felip V. Així va ser com es va iniciar la guerra de Successió entre el bàndol borbònic i el germànic.




                                                    Vestimenta dels soldats catalans

L’any 1713 es va firmar un acord entre Espanya i Anglaterra que firmava pau, el tractat d’Utrecht. D’aquesta forma
Anglaterra ja no ajudaria més als catalans.



                                                       Bombardeig de Barcelona

El juliol de 1713, les tropes de Pòpoli va iniciar el setge a Barcelona, que continuava lluitant.

Al juliol de 1714 el duc de Berwick va substituir el duc de Pòpoli, d’aquesta manera es feia amb la direcció del setge de Barcelona.
L’agost de 1714 les tropes borbòniques van intentar el primer assalt a Barcelona; un dia després es produïa la batalla del Baluard de Santa Clara.
El 9 de setembre de 1714 les autoritats catalanes anunciaven que prosseguien la guerra amb la resistència de Barcelona.
Finalment una setmana després Barcelona acaba derrotada i les tropes entren a la ciutat dos dies després.

Pàgines d’interès:

Bibliografia:
-Viquipèdia

El Català en temps de Felip V

La Diada Nacional de Catalunya o bé la Diada de l’Onze de Setembre, és la gran festa nacional de Catalunya que celebrem, on es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona contra les forces de Felip V l’11 de setembre de 1714.
En aquella època es parlava un català més antic al d’ara, amb la qual cosa, Catalunya tenia les seves lleis, la seva llengua, la seva cultura, etc. Fins al moment en que Felip V va atacar i guanyar el setge de Barcelona. Els catalans, van lluitar fins al final contra les forces de Felip V, però el seu poderós exèrcit els va fer recular cap a Barcelona, protegint-la doncs durant  1 any i 2 mesos.

Felip V, un cop va derrotar els catalans, va decidir que canviaria les lleis, la cultura, la llengua, etc. formant així una Barcelona com ell volia, ja que segurament la venjança de Felip V contra els catalans els va fer molt de mal. No només es va conformar en treure la llengua i la cultura, sinó que també va treure totes les institucions lliures de Catalunya. Barcelona va rebre així un nou ajuntament sota el domini de la planta aristocràtica de les altres ciutats de la Corona de Castella.

Bibliografia:
- Viquipèdia

Els Miquelets

En el 1714, la indumentària militar reflectia una altre manera d’entendre la guerra. Els soldats vestien amb colors diferents, ja que no tenia sentit camuflar-se. Lluitaven i disparaven molt a la vora, per tant no es volien camuflar, sinó que el que volien era demostrar valor a l’enemic.
En aquella època les armes no eren molt precises. Les tropes de l’exèrcit català s’anomenaven Miquelets. La vestimenta dels Miquelets era:

  • ©  Un barret de tres puntes típic de l’època.
  • ©       Una camisa de cotó i al damunt duien la camisola, que era de llana, ja que era aïllant del fred i de la calor.
  • ©       Sobre la camisola duien el gambeto, on al final hi havia la gira.

La instrumentaria dels Miquelets era:

    Vestimenta dels exèrcits catalans
  • ©       Una cantimplora, en la qual duien aigua o aigua ardent (ginebra barrejada amb aigua).
  • ©       Un sarró, on hi duien plats, coberts, etc.
  • ©       Una bossa central on duien les bales i la pólvora.
  • ©       Un xarpa, on podien posar fins a tot 3 pistoles.
  • ©       Un fusell, en el qual solien posar la balloneta.















Cada regiment català tenia el seu uniforme, els quals eren de colors vistosos i de colors que contrastessin.

Bibliografia:
-Vídeo: La Ciència en Guerra