Al segle XVIII els jocs més populars a Catalunya eren entre d’altres el joc
de la pilota, que equivaldria al tennis actual, el joc de l’auca, un joc
d’atzar, i el joc de l’argolla, que és al qual el golf i el criquet tenen el
seu origen.
EL JOC DE LA PILOTA:
Regles: com ja hem dit abans, el joc de la pilota era el tennis de l’època,
i per tant les regles eren pràcticament idèntiques que al d’ara. Es jugava amb
dos o quatre jugadors per equip, col·locats a banda i banda d’una xarxa que
penjava a mitja alçada. Hi havia versions que es jugaven que es jugaven amb la
mà, però no eren les més populars. Les més populars eren les que es jugaven amb
raquetes de fusta amb els cordills fets de budell. Les pilotes estaven fetes de
pell d’anyell, la cria d’ovella fins a l’edat d’un any. El reglament deia que
calia guanyar una sèrie de jocs per derrotar ell contrincant; els jocs es
guanyaven arribant a 45 passant per 15 i 30. Tot i que no s’ha acordat una raó
per aquesta forma d’enumeració, hi ha una teoria que diu que es feia servir un
rellotge de referència, de manera que calia guanyar els quatre quarts d’hora
per guanyar un joc.
On es jugava: es podia jugar en camps oberts o en camps tancats. En el camp
tancat, les dimensions habituals eren de trenta metres de llargada per deu
d’amplada. A Catalunya el joc va causar un gran impacte, de manera que es van
obrir diverses sales especials per jugar-hi, fins a vint trinquets.
Sempre que es jugava un partit, hi havia un nombrós públic, que feia
apostes. Ser jugador també tenia conseqüències si perdies: l’equip pagava la
sala on es jugava i el dinar que aplegava després els jugadors rivals.
 |
| Joc de la pilota |
EL JOC DE L’AUCA
Era un dels jocs més populars a Barcelona del segle XVIII. Va néixer durant
el segle XVI. Era un joc d’atzar i d’apostes. Consistia bàsicament en extreure
petites boles d’una bossa marcades amb un número i una imatge. També hi havia
un tauler amb els mateixos nombres, de manera que quan s’extreia una bola es
col·locava al tauler. A mesura que s’anaven traient més boles, la possibilitat
d’encertar quina bola sortiria seria més
elevada, i per tant, de guanyar les seves apostes.
A l’auca s’hi jugava en públic o en privat. Es jugava a les cases de jocs o
bé als trinquets. Podien apostar tan els participants com el públic. També era
habitual que es jugués a les llars, amb nens i fent servir pellofes o altres
elements innocents enlloc de diners reals.
El joc de l’auca no té res a veure amb el joc de l’oca. Amb els jocs que té
més a veure són amb el bingo i la ruleta. És un entreteniment originari de
Catalunya.
EL JOC DE L’ARGOLLA
El joc de l’argolla va néixer al sud d’Itàlia, on ja era popular a mitjan
segle XVI. Va tenir una expansió molt ràpida pel Mediterrani. L’actual golf i
croquet tenen el seu origen en aquest joc. A Barcelona va començar a funcionar
a partir del segle XVII. El funcionament del joc era el següent: consistia a
donar cops amb un mall, que era un martell gros, de mànec llarg, a una bola per
tal de fer-la passar per sota d’uns arquets en el mínim de tocs possibles.
A causa que s’utilitzaven moltes peces per jugar, se li van atorgar molts
noms: el joc del palamall, el joc dels arquets, joc de boles i joc de trucs. A
Catalunya, els malls i les boles eren de fusta i els arquets o argolles de
ferro. La versió consistia en que dos jugadors s’enfrontessin, però també es
permetia jugar fins a divuit jugadors. El terreny de joc era considerable i es
limitava amb fustons perquè la bola no sortís del trinquet. També existien
circuits desmuntables.
A mesura que es va anar desenvolupant, es va aconseguir que es pogués jugar
a les llars. Es va convertir en una taula amb els cantons elevats, tela fina i
la pilota feta d’ivori. D’aquesta versió en va sorgir el billar actual.
Bibliografia:
- Article: els jocs a la Catalunya del segle XVIII
