L'aiguardent és
una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació
de líquids procedents
de fermentació alcohòlica, com ara vi, de brisa, pomes, sidra i altres sucs de fruita. Pot ser natural o perfumat amb tota
mena d'essències.
Pels volts de 1680,
Joan Kies i Arnold de Jager, mercaders i
cònsols d’Holanda a Catalunya, van llogar l’immoble. Entre d’altres
negocis, es van dedicar a produir i exportar aiguardent que fabricaven a la
planta baixa de l’edifici. Tenien els mercaders i mariners holandesos i
anglesos que arribaven a Barcelona carregats de productes i se’n tornaven als
seus llocs d’origen ben proveïts d’aiguardent. La prosperitat de l’empresa
permeté als cònsols obrir noves fàbriques, anomenades fassines, al Camp de
Tarragona. Històricament
l'aiguardent més destil·lat era el derivat del vi utilitzant un senzill alambí, objecte
que tenien totes les cases de pagès. L'avantatge de l'aiguardent respecte al vi
era que es conservava molt millor i el valor afegit degut a la seva elaboració
era major.
Alambí
Al segle XVIII la producció era molt abundant,
sobretot a les comarques del camp de Tarragona,
on transformaven part del vi en aiguardent i l'exportaven arreu des dels
diversos ports comercials. Per exemple, entre 1775 i 1778 van sortir de Salou 285.000 càrregues. Durant
el segle XIX també
s'exportaren pel port de Vilanova i la Geltrú molts barrils d'aiguardent
elaborat al Penedès.
L’aigua ardent català fou famós des de finals del segle
XVII, fins a les acaballes del XVIII.
Bibliografia:
-Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada